Millora de la gestió de la capçada i del reg en plantacions tofoneres mitjançant la digitalització i el monitoratge 3D de les explotacions per a incrementar l’eficiència productiva i la sostenibilitat

DIPROTES

Descripció

Aquest projecte pretén transferir tècniques de l’Agricultura de Precisió al sector productiu català de tòfona negra. L’objectiu és millorar els processos productius de la tubericultura a través de la digitalització de les explotacions i la generació d’informació per a la presa de decisions de maneig per a augmentar la seva productivitat, l’eficiència d’ús de recursos com l’aigua de reg i la seva sostenibilitat. S’empraran sistemes sensorials pròxims i remots per a la caracterització dels arbres i del sòl i receptors GNSS per a georeferenciar les tòfones recol·lectades. Es sistematitzarà la recollida de dades i l’anàlisi espaciotemporal per a obtenir relacions entre la producció i la gestió de la capçada (poda), del reg i del treball del sòl per a transferir al sector. La millora del procés productiu de la tòfona negra està alineada amb el Pla Estratègic del sector tofoner a Catalunya, del DARP. L'activitat és una col·laboració entre els centres CERCA Agrotecnio i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. El primer, aporta coneixement i equipament d’Agricultura de Precisió i, el segon, de tubericultura, a més dels seus camps demostratius.

Objectius

Demostrar que la digitalització de les explotacions tofoneres mitjançant la georeferenciació de les dades en sistemes d’informació geogràfica i el monitoratge terrestres i remot dels arbres pot contribuir a optimitzar el seu maneig, a incrementar la seva eficiència productiva i la seva sostenibilitat i, per tant, a augmentar la seva competitivitat.

Participants

Aquest projecte és una col·laboració entre el centre CERCA Agrotecnio i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.

Infografia

Articles divulgatius

Tubericultura de precisió: ús de receptors GNSS per a la geolocalització de tòfones en plantacions amb tòfona negra (Tuber melanosporum Vittad.)

Autors:
Jose Manuel Plata, Dalmau Albó, Daniel Oliach i Àlex Escolà

Resum:
Tradicionalment, la naturalesa subterrània de la tòfona negra i la seva recol·lecció mitjançant gossos tofonaires han dificultat el seguiment de la seva maduració i rendiment, fet que sovint provoca la pèrdua de la informació exacta sobre la producció per arbre i a nivell de parcel·la. En aquest estudi es valida una metodologia aplicada a una plantació d'alzines en plena producció, geolocalitzant amb precisió centimètrica un conjunt de cinc arbres com la seva collita setmanal posterior mitjançant un flux de treball estructurat en tres fases: marcatge in situ, georeferenciació i integració en un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG). Els resultats indiquen la importància de la geolocalització, ja que existeix una elevada heterogeneïtat espacial i es registren variacions significatives en el pes i la quantitat de tòfones en arbres molt propers. A més, el mapatge espacial evidencia que, fins i tot dins d’un mateix arbre, hi ha zones amb més tòfones. En el cas de l’arbre més productor, el 50% de les tòfones es van concentrar a una distància d'entre 1 i 1,5 metres del tronc, i es va mostrar també una menor producció en l'orientació nord.

Enllaç:
Article divulgatiu 1_CAT

Els models 3D com a aliats: com mesurar el creixement i la intensitat de poda en alzines (Quercus ilex subsp. ballota (Desf.) Samp.) tofoneres amb tecnologia LiDAR

Autors:
Jose Manuel Plata, Dalmau Albó, Daniel Oliach i Àlex Escolà

Resum:

El vigor i la morfologia de l'arbre hoste influeixen directament en la producció del fong simbiont, fet que justifica un seguiment exhaustiu de les alzines per avaluar com intervenen en la producció de tòfona negra. Per fer-ho, s’ha utilitzat un sistema portàtil basat en tecnologia LiDAR amb el qual es va monitorar, durant la campanya de 2025, una finca a Querol. El seguiment va incloure cinc escanejos que comprenen els estadis de prepoda i postpoda, així com tres rebrotades posteriors, per comparar una alzina control (sense cap mena d’intervenció) amb una altra sotmesa a poda. Després del processament dels núvols de punts obtinguts, es va quantificar amb exactitud el volum, l'alçada i l'amplada de les capçades. Les dades volumètriques van indicar que, considerant l'inici i el final de la campanya, l'exemplar control va créixer un 80% (de 5,4 m³ a 9,8 m³), mentre que l'arbre podat va incrementar el seu volum en un 20% (de 6,6 m³ a 8 m³). No obstant això, si s'utilitza com a moment inicial l'estadi postpoda, s'observa que l'exemplar podat, que havia patit una reducció del 20% del seu volum a causa de la intervenció, reacciona posteriorment amb un vigorós creixement vertical. L'estudi conclou que els sensors LiDAR permeten garantir la traçabilitat de les intervencions i optimitzar la gestió sostenible i digitalitzada del sector.

Enllaç:
Article divulgatiu 2_CAT