Segons la Societat Internacional d'Agricultura de Precisió - ISPA, l’Agricultura de Precisió és una estratègia de gestió que recull, processa i analitza dades temporals, espacials i individuals i les combina amb altres informacions per a recolzar les decisions de maneig d’acord amb la variabilitat estimada, i així millorar l’eficiència en l’ús de recursos, la productivitat, la qualitat, la rendibilitat i la sostenibilitat de la producció agrícola.

Una definició més reduïda, igualment oficial, és la següent: l’Agricultura de Precisió és una estratègia de gestió que considera la variabilitat temporal i espacial per a millorar la sostenibilitat de la producció agrícola.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Map-based Precision Agriculture.

L'Agricultura de Precisió basada en mapes consisteix en practicar l'Agricultura de Precisió fent anar diversos tipus de mapes, normalment digitals. En la segona etapa del cicle de l'Agricultura de Precisió, l'etapa d'extracció d'informació, es construiran mapes de la distribució espacial de determinats paràmetres, ja siguin del cultiu, del sòl o d'altres elements i s'analitzaran per veure si es poden crear diferents classes i zones de maneig. En una tercera etapa, l'etapa de presa de decisions, es crearan els mapes de prescripció on a cada zona s'hi assignarà un determinat maneig específic. Finalment, a la darrera etapa d'actuació al camp, es realitzarà l'operació de maneig de forma variable d'acord amb el mapa de prescripció corresponent.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Real-time Precision Agriculture.

L'Agricultura de Precisió en temps real és la manera de dur a terme Agricultura de Precisió o algunes operacions concretes de manera que un determinat equip realitza tot el cicle de l'Agricultura de Precisió sobre la marxa, és a dir, fa l'adquisició del o dels sensors que embarqui, processa les dades per a extreure'n informació, pren una decisió i la duu a terme en només uns mil·lisegons, pràcticament en temps real.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

 
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Variable-rate application.

Una Aplicació a dosi variable es produeix quan, en base a la variabilitat d'una parcel·la, un/a agricultor/a opta per no aplicar una única dosi uniforme d'un determinat recurs al seu camp sinó que l'aplica amb dosis diferents segon el punt o zona del camp. L'Aplicació a dosi variable habitualment és la primera decisió que cal prendre quan es comença a fer Agricultura de Precisió: es justifica agronòmicament i econòmica una dosificació adaptada a la variabilitat de la parcel·la o, pel contrari, es continua amb l'esquema tradicional d'aplicar una dosi única de reg, fertilitzant, sembra o producte fitosanitari a tot el camp?

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Selective application.

Una Aplicació selectiva és un tipus d'aplicació a dosi variable de tipus binari en la que cal decidir si s'aplica o no un determinat recurs agrícola en un determinat punt de la parcel·la. En cas que la decisió sigui aplicar-lo, la dosi aplicada serà del 100 % i en cap situació s'aplicaran dosis intermèdies. O s'aplica o no s'aplica, sí o no, tot o res. Al mercat ja hi ha equips comercials per a fer aplicació selectiva d'herbicides i altres productes fitosanitaris, aplicació selectiva de fertilitzants, sembra selectiva o reg selectiu.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, mapa d'aplicació.

Un Mapa d'aplicació consisteix en un mapa vectorial de punts generat per un equip que incorpora un receptor de sistema satel·litari de navegació global (SSNG/GNSS), sensors que mesuren els paràmetres de treball i un sistema d'enregistrament per a desar els paràmetres de treball i possibles càlculs derivats juntament amb les coordenades del lloc i el moment en que s'han mesurat. Un exemple d'un mapa d'aplicació seria el mapa que es podria obtenir d'un polvoritzador amb la dosi de producte fitosanitari aplicat a cada punt del camp.

No confondre el mapa d'aplicació (as-applied map) amb el mapa de prescripció (prescription map). El segon és el mapa del que ha de fer l'equip al camp i el primer és el mapa del que realment ha fet l'equip una vegada enllestida la tasca. Evidentment, com més semblants siguin, millor, però hi pot haver discrepàncies que poden respondre a motius molt diversos.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Auto steering.

L'Auto guiatge és un sistema que incorporen alguns tractors o altres màquines automotrius per a que l'equip segueix trajectòries rectes o corbes o preestablertes de forma automàtica. Generalment, els equips que ho incorporen disposen d'un receptor SSNG/GNSS, un controlador que en fa l'adquisició i decideix l'actuació i un actuador per a modificar la direcció del tractor.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

El BEIDOU és un del 4 Sistemes Satel·litaris de Navegació Global o GNSS. El BEIDOU és un sistema xinès que va començar essent un sistema satel·litari de navegació regional per a la zona de Xina, anomenat COMPASS, i cap a inicis dels anys 2000 va ampliar-se per a la seva utilització a global. El sistema BEIDOU va néixer per a usos militar i ja fa uns anys que és accessible també a usuaris civils. Tanmateix, el sistema BEIDOU continua gestionat per militars. Veure la descripció del terme GNSS per a més detalls.

Autoria: By BeiDou Navigation Satellite System 北斗卫星导航系统 - http://www.beidou.gov.cn/2012/12/27/20121227cb6fdaf3f36d4de6afc3d1249be232ae.html, Fair use, https://ca.wikipedia.org/w/index.php?curid=1132815

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

Les coordenades d'un lloc serveixen per a indicar la posició d'aquell lloc concret, que pot ser un camp, una zona, un punt de mostreig, etc. Les coordenades poden ser absolutes (referides a un sistema de coordenades de referència acceptat per altres usuaris) o poden ser relatives (referides a un sistema de coordenades de referència arbitrari i no conegut per altres usuaris). Les coordenades poden ser geogràfiques (expressades en latitud, longitud i altitud) o bé projectades (expressades en X, Y i Z). Les coordenades sempre han d'anar acompanyades del sistema de referència de coordenades utilitzat o el seu datum. A Catalunya, regulat per Reial Decret, i a tot Europa, el datum oficial és l'ETRS89 (European Terrestial Reference System 1989). Tanmateix, El WGS84 és un altre sistema geodèsic de referència tridimensional global establert com a estàndard per a la georeferenciació de coordenades obtingudes amb el sistema GPS i, per extensió, amb altres sistemes SSNG.

En Agricultura de Precisió, les coordenades geogràfiques s'acostumen a expressar en latitud i longitud incloent o no l'altitud del punt. Les unitats utilitzades són les unitats del sistema internacional d'unitats dels angles: graus (º), minuts (') i segons (").

Així, les coordenades geogràfiques de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida es poden expressar de les següents tres maneres:

Longitud: 0,597118º                 Latitud: 41,628577º            ETRSS89
Longitud: 0º 35,82708'             Latitud: 41º 37,71462'         ETRSS89
Longitud: 0º 35' 49,6248"         Latitud: 41º 37' 42,8772"    ETRSS89

Tanmateix, les coordenades projectades UTM també han d'incloure la zona de la quadrícula on es troben les coordenades. En el cas de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, la zona és la 31T i les coordenades cal expressar-les de la següent manera:

X = 299 839 m   Y = 4 611 328 m         UTM 31T ETRSS89

En els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), la manera més habitual d'indicar el tipus de coordenades i el seu datum és el codi EPSG, ideat per l'European Petroleum Survey Group. Així, el codi EPSG 25831 implica que les coordenades utilitzades són projectades i estan situades a la zona 31T. En canvi, el codi 4326 indica coordenades geogràfiques (latitud i longitud) i datum WGS84, el que empra el sistema satel·litari de navegació global GPS.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Potential management classes.

Les Classes potencials de maneig són el nombre de classes diferents que es poden o es volen diferenciar a l'hora de dur a terme un determinat maneig agronòmic. Per exemple, en el moment de dissenyar una aplicació de fertilitzant en base a un esquema d'aplicació variable, l'agricultor/a haurà de decidir quantes dosis diferents voldrà aplicar. En cas d'aplicar una única dosi indicaria que s'opta per un maneig uniforme, és a dir, una sola dosi per a tota la parcel·la. Altrament, es pot optar per 2 o 3 dosis de fertilitzant diferents. Si es disposa d'equips convencionals, no és massa pràctic utilitzar més de 3 classes de maneig. En canvi, si es disposa d'un equip amb tecnologies de dosificació variable, el nombre de classes potencials de maneig pot ser més elevat.

Cal no confondre les classes potencials de maneig amb les zones potencials de maneig. En una mateixa parcel·la s'hi poden identificar 2 o 3 classes potencials de maneig però les zones de maneig poden ser 2, 3 o moltes més. Si es disposa d'un equip convencional per a dur a terme l'operació, no és convenient utilitzar més de 3 classes de maneig. Tanmateix, si és disposa d'un equip amb tecnologies de dosificació variable, es poden fer servir més de 3 classe.

Una vegada definides les classes potencials, és important revisar la seva conveniència i les dimensions de les zones finals. Si el nombre de classes potencials de maneig fa que les zones de maneig siguin massa petites o que la seva amplada o llargada sigui inferior a la resolució de l'equip d'aplicació (amplada o llargada mínima de modifació de dosi) serà convenient reduir-ne el seu nombre.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Proximal sensing.

La detecció pròxima o propera consisteix utilitzar sensors per a obtenir mesures amb contacte amb l'objectiu, ja sigui el cultiu, el sòl o algun altre element. Tanmateix, en Agricultura de Precisió hi ha la convenció que si un sensor o la plataforma on està embarcat està en contacte amb el terra es considera detecció pròxima o propera mentre que si el sensor o plataforma no està en contacte amb el terra es considera detecció remota.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, On-the-go sensing.

La detecció sobre la marxa és la capacitat d'un sistema de sensors embarcat en una plataforma o vehicle mòbil d'anar enregistrant i georeferenciant les lectures dels sensors sense necessitat d'aturar-se.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

DGPS és la sigla anglesa per a referir-se al concepte Differential Global Positioning System i indica que un receptor o unes coordenades s'han obtingut mitjançant correcció diferencial. La correcció diferencial és la correcció aconseguida a partir d'un o més receptors addicionals situats de forma estàtica en coordenades conegudes. Aquest o aquests receptors s'anomenen bases. El fet d'estar fixos i de conèixer les seves coordenades reals permet conèixer l'error absolut d'aquests receptors. Si el receptor mòbil, anomenat Rover, del qual volem conèixer la seva posició, és prou a prop d'un d'aquests receptors estàtics o és dins la zona d'influència d'una xarxa de correcció diferencial podria aplicar una correcció tal que cancel·lés l'error comès pel o pels receptors situats en coordenades conegudes. L'exactitud de les coordenades obtingudes serà més o menys alta segons la distància entre el Rover i la o les bases.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

DOP és la sigla anglesa utilitzada per a referir-se al concepte Dilution Of Precision, en català, disminució de la precisió o exactitud. Aquest concepte té en compte la posició relativa dels diferents satèl·lits utilitzats per a determinar les coordenades d'un receptor SSNG per trilateració, normalment 4. Com més junts estan els satèl·lits entre ells, la intersecció de la zona on es troba el receptor és més gran i, per tant, les coordenades obtingudes tenen menys exactituds que quan els satèl·lits estan més allunyats entre ells. Aquest paràmetre és adimensional i es calcula a partir de les posicions de cadascun dels satèl·lits disponibles al receptor. La DOP la determina el propi receptor donat que, a partir de l'Almanac de cada SSNG, coneix la posició de cadascun dels satèl·lits disponibles. Valors petits de DOP indiquen coordenades més exactes que valors elevats, d'acord amb la següent taula:

A la figura es mostren 2 satèl·lits (punts blau i vermell) i les línies o bandes sobre les que es pot trobar el receptor. El cas A mostra el cas ideal, en que les distàncies entre receptor i satèl·lit es determinen exactament, sense cap error. Així, un receptor que estigui a una determinada distància del satèl·lit vermell podria trobar-se a qualsevol punt sobre l'arc de circumferència vermell i, alhora, en qualsevol punt de l'arc de circumferència blau. Tanmateix, com que el receptor ha de complir les dos condicions, només podrà estar situat a la intersecció dels dos arc. Els casos B i C representen el món real, on la determinació de les distàncies entre el receptor i els satèl·lits està sotmesa a errors.  La incertesa es representa amb arcs de circumferència grisos i el receptor podria trobar-se en qualsevol punt de la franja continguda entre ambdós. Per tal de complir les dos condicions, el receptor ha d'estar situat a la intersecció de les dos franges que, a diferència del cas ideal, ja no és un punt sinó una zona amb una certa superfície. En el cas B, en que els satèl·lits estan més separats que en cas C, s'observa que per una qüestió geomètrica, la superfície d'intersecció és menor que en el cas C.

Autoria: Xoneca - Own work, CC0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=26640401

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Management zone rate.

La Dosi de zona de maneig és la dosi que li correspon a una determinada zona de maneig pel fet de correspondre a una determinada classe de maneig.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, uniform rate o blanket rate o unique rate.

L'aplicació d'una dosi uniforme d'un determinat recurs (reg, fertilitzant, sembra, producte fitosanitari, etc.) consisteix en aplicar exactament la mateixa del recurs a tot arreu del camp.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Variable rate.

L'aplicació d'una dosi variable d'un determinat recurs (reg, fertilitzant, sembra, producte fitosanitari, etc.) consisteix en aplicar dosis diferents a diferents llocs o zones del camp com a conseqüència de l'aplicació d'una estratègia d'Agricultura de Precisió.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Sistema d'Ajuda a la Decisió (SAD).

Un Sistema d'Ajuda a la Decisió és un programa informàtic o un algoritme o una aplicació que fa una recomanació de maneig agronòmic o de tipus econòmic a partir de les dades introduïdes per l'usuari. Aquesta recomanació pot ser des d'una dosi d'un determinat recurs agrícola a un moment òptim per a realitzar una operació, entre moltes altres possibilitats. Aquest sistemes acostumen a ser el resultats de models agroeconòmics desenvolupats en investigacions i que permeten als usuaris prendre decisions basades en resultats empírics i/o simulacions fruits de recerques prèvies.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

EGNOS és la sigla anglesa per a referir-se al European Geostationary Navigation Overlay System. EGNOS és un sistema de l'Agència Europea per al Programa Espacial (EUSPA) operat per ESSP dissenyat per a millorar l'exactitud de les coordenades obtingudes amb receptors GPS. Es tracta d'un sistema europeu que consta d'un subsistema o segment espacial (3 satèl·lits geoestacionaris permanentment sobre Europa i zones limítrofs), un segment de control (diversos centres de control i una xarxa d'estacions de monitoratge) i un segment d'usuaris (els ususaris i els receptors compatibles). Les estacions de monitoratge estan situades en coordenades conegudes però també determinen les coordenades a partir de la trilateració de senyals de ràdio de satèl·lits del sistema GPS. Comparant les coordenades conegudes i les obtingudes per trilateració es pot conèixer l'error en diverses zones d'Europa. En paral·lel, el sistema determina els errors de les òrbites i dels rellotges dels satèl·lits i estudia l'efecte de la ionosfera sobre el territori europeu. Amb totes aquestes dades, el sistema genera un missatge de correcció que s'envia als 3 satèl·lits geostacionaris (sempre sobre Europa i zones limítrofs) per tal que en facin difusió. Els receptors compatibles amb aquest senyal poden aplicar la correcció i aconseguir exactituds absolutes submètriques (a llarg termini), tot i que l'exactitud relativa (a curt termini) pot ser de 50 cm o millor. EGNOS és un sistema de correcció basat en satèl·lits o SBAS (satellite based augmentation system) que proporciona coordenades amb correcció diferencial per al sistema GPS o DGPS.

Font: https://gssc.esa.int/navipedia/index.php/EGNOS_General_Introduction

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

L'ETRS89, segons l'Insitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, és un sistema geodèsic de referència tridimensional, emprat com un estàndard per a la georeferenciació GPS d'alta precisió a Europa. Coincideix amb l'ITRS en el marc ITRF89 època 1989.0, que equival al marc ETRF89, d'on rep el nom el sistema ETRS89, i és basat en l'el·lipsoide GRS80. Difereix lleugerament de l'el·lipsoide que empra el sistema WGS84 actualment. És un sistema de referència lligat a la part estable de la placa europea i es mou solidàriament a la placa tectònica Eurasiàtica.

Veure també entrada Coordenades.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, On-farm experimentation.

L'Experimenació en camp consisteix en realitzar assajos per a determinar la dosi òptima d'un determinat recurs o altres efectes del maneig agronòmic en els mateixos camps de explotació en que després s'adoptaran els resultats obtinguts. L'Experimentació en camp requereix fer bons dissenys experimentals i aplicar correctament les metodologies d'anàlisi per tal que els resultats obtinguts siguin significatius.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Field scouting.

L'Exploració de camps consisteix en inspeccionar els camps ja sigui personalment o mitjançant sensòrica i plataformes mòbils o robots per tal de determinar l'estat dels cultius i detectar la presència de possibles plagues o malalties.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Exploració de camp.

L'Exploració de camps consisteix en inspeccionar els camps ja sigui personalment o mitjançant sensòrica i plataformes mòbils o robots per tal de determinar l'estat dels cultius i detectar la presència de possibles plagues o malalties.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Precision Horticulture.

La Fructicultura de Precisió no és res més que aplicar l'Agricultura de Precisió a la Fructicultura.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

El GALILEO és un del 4 Sistemes Satel·litaris de Navegació Global o GNSS. El GALILEO és un sistema europeu i ha estat el darrer a entrar en servei. El sistema GALILEO és l'únic dels 4 SSNG nascut des de la societat civil per a la societat civil. Veure la descripció del terme GNSS per a més detalls.

Autoria: ESA - from pdf at http://www.esa.int/, Fair use, https://ca.wikipedia.org/w/index.php?curid=1160395

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Sistema de Correcció Terrestre.

Els sistemes de correcció de coordenades poden ser terrestres o satel·litaris. El tipus de correcció depèn, bàsicament, del canal de comunicació a través del qual es lliuren els paràmetres o missatges de correcció al receptor que l'ha d'aplicar. Així, els Sistemes de Correcció Terrestre fan servir comunicacions terrestres com emissores de ràdio terrestres, les xarxes sense fils Wi-Fi o les dades de la telefonia mòbil per a transmetre aquestes dades.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, SIG.

GIS és la sigla anglesa per a designar els Sistemes d'Informació Geogràfica (en anglès, Geographic Information Systems). La sigla catalana és SIG. Els SIG són programes informàtics pensats i preparats per a visualitzar, editar i processar dades espacials, és a dir, dades que contenen informació sobre la seva localització, les seves coordenades.

Els SIG poden gestionar diferents formats de dades que es visualitzaran en capes d'informació diferents. Les capes que poden contenir dades de superfície (o ràster), com poden ser les imatges obtingudes per teledetecció, o dades vectorials. Aquestes últimes, les vectorials, poden consistir en punts, línies o polígons i cada tipus ha d'estar en capes diferents.

Els processos que es poden executar dins d'un SIG són diversos i van des de l'edició i processament de paràmetres geomètrics fins a l'anàlisi estadística de les diferents capes.

A la figura següent hi ha un exemple de la interfície d'un SIG de programari obert, el QGIS.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

El GLONASS és un del 4 Sistemes Satel·litaris de Navegació Global o GNSS. El GLONASS és un sistema rus i va ser el segon a entrar en servei. El seu nom en rus en ciríl·lic és ГЛОНАСС i vol dir Глобальная навигационная спутниковая система. En alfabet internacional, Global'naya Navigatsionnaya Sputnikovaya Sistema, que vol dir, precisament, sistema satel·litari de navegació global. El sistema GLONASS va néixer per a usos militar i ja fa uns anys que és accessible també a usuaris civils. Tanmateix, el sistema GLONASS continua gestionat per militars. Veure la descripció del terme GNSS per a més detalls.

Autoria: www.glonass-iac.ru/guide/gnss/, Fair use, https://en.wikipedia.org/w/index.php?curid=53414087

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, SSNG.

GNSS és la sigla anglesa de Global Navigation Satellite System, en català Sistema Satel·litari de Navegació Global (d'aquí la sigla SSNG). SSNG és el terme genèric per a denominar tots aquell sistemes basats en satèl·lits que permeten determinar les coordenades d'un punt o navegar d'un punt a un altre de manera global, és a dir, a qualsevol lloc del planeta. Els SSNG consten d'un subsistema o segment espacial (els satèl·lits), d'un segment de control (tota aquella infraestructura que fa que el SSNG funcioni correctament) i un segment d'usuaris.

Actualment, hi ha 4 SSNG:

• El sistema GPS (Global Positioning Systema) americà, d'origen militar. Fou el primer dels SSNG desenvolupats (primers satèl·lits llençats el 1978) i, durant molt anys, l'únic accessible per la població occidental. D'aquí que moltes vegades es faci servir, inadequadament, en lloc del terme general SSNG.
• El sistema GLONASS (Global'naya Navigatsionnaya Sputnikovaya Sistema) rus, també d'origen militar. Fou el segon dels sistemes SSNG desenvolupats (primers satèl·lits llençats el 1982).
• El sistema BEIDOU xinès, també d'origen militar. Els primers satèl·lits es van posar en òrbita l'any 2000.
• El sistema GALILEO europeu, que és l'únic que és completament civil. Els primers satèl·lits es van posar en òrbita l'any 2005.

Els aparells que es van servir per a determinar les coordenades s'anomenen receptors i, actualment, són compatibles amb diversos o tots quatre SSNG disponibles. Així, quan es fa referència als aparells, cal evitar anomenar-los amb el nom del sistema complet (tinc un GPS o he trobat el punt amb un GPS). Es recomana fer servir la paraula receptor i emprar el terme genèric SSNG (les coordenades han estat determinades mitjançant un receptor SSNG o GNSS).

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

El GPS és un del 4 Sistemes Satel·litaris de Navegació Global o GNSS. El GPS és un sistema americà i va ser el primer a entrar en servei i el més utilitzat al món occidental. El sistema GPS va neixer per a usos militar i ja fa uns anys que és accessible també a usuaris civils. Tanmateix, el sistema GPS continua gestionat per militars. Veure la descripció del terme GNSS per a més detalls.

Autoria: commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=56886687

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

ISOBUS és una normativa tècnica, un estàndard de comunicació de dades entre tractors i equips basat en la norma ISO 11783. Aquesta norma defineix les connexions físiques, els protocols d'intercanvi de dades i de programació per tal que equips i tractors de fabricants diferents puguin interconnectar-se. Les possibilitats d'intercanvi són diverses i depenen de les funcions que incorporin equips o tractors. Entre d'altres, hi ha la possibilitat que els equips cedeixin al tractor les dades obtingudes pels seus sensors i les seves interfícies gràfiques per a la visualització al punt de conducció o bé que l'usuari pugui, des del tractor, controlar funcions o paràmetres de treball de l'equip. També es pot donar que el tractor cedeixi dades seves a l'equip (com per exemple posició i velocitat) o bé, fins i tot, que l'equip prengui el control del tractor per tal d'adaptar la velocitat a les seves necessitats.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, kriging.

El krigatge és una interpolació geoespacial de dades discretes per tal de generar mapes de superfície o ràster.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, krigatge.

El krigatge és una interpolació geospacial de dades discretes per tal de generar mapes de superfície o ràster.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Zona de maneig.

Una Zona de maneig és una zona dins del camp o parcel·la que té unes característiques similars o bé del sòl o bé del cultiu o bé d'altres paràmetres en la que es durà a terme un maneig específic, diferent del que es farà en altres zones del mateix camp. Si una determinada parcel·la és suficientment variable, és possible que s'hi puguin delimintar diverses zones de maneig. Realitzar tractaments en base a zones de maneig implica realitzar un maneig variable de la parcel·la donat que a cada zona es realitzarà una acció o s'hi aplicarà una dosi diferent.

Cal no confondre les zones de maneig amb les classes de maneig. En una mateixa parcel·la s'hi poden identificar 2 o 3 classes potencials de maneig però les classes de maneig poden ser 2, 3 o moltes més. A la següent figura, per exemple, s'hi observa una parcel·la que s'ha classificat en 3 classes de maneig (alt, mig i baix vigor) però on s'hi poden apreciar diverses zones de maneig (hi ha diverses zones vermelles, unes quantes de verdes i unes altres de taronja).

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Site-specific management (SSM).

El Maneig específic localitzat consisteix en dissenyar i dur a terme un maneig agronòmic diferenciat en cada lloc o zona del camp després d'haver analitzar la variabilitat del cultiu o del sòl. Aquest maneig agronòmic pot estar relacionat amb el cultiu, el sòl, les males herbes, el reg, la fertilizació, etc.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Agricultura de Precisió basada en mapes.

L'Agricultura de Precisió basada en mapes consisteix en practicar l'Agricultura de Precisió fent anar diversos tipus de mapes, normalment digitals. En la segona etapa del cicle de l'Agricultura de Precisió, l'etapa d'extracció d'informació, es construiran mapes de la distribució espacial de determinats paràmetres, ja siguin del cultiu, del sòl o d'altres elements i s'analitzaran per veure si es poden crear diferents classes i zones de maneig. En una tercera etapa, l'etapa de presa de decisions, es crearan els mapes de prescripció on a cada zona s'hi assignarà un determinat maneig específic. Finalment, a la darrera etapa d'actuació al camp, es realitzarà l'operació de maneig de forma variable d'acord amb el mapa de prescripció corresponent. Aquest tipus d'Agricultura de Precisió requereix la utilització de receptors SSNG durant l'adquisició de dades i durant l'actuació en camp.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, As-applied Map.

Un mapa d'aplicació és un mapa vectorial de punts o rectangles generat per un equip que incorpora un receptor de sistema satel·litari de navegació global (SSNG/GNSS), sensors que mesuren els paràmetres de treball i un sistema d'enregistrament per a desar els paràmetres de treball i possibles càlculs derivats juntament amb les coordenades del lloc i el moment en que s'han mesurat. Cada punt o rectangle se sol representar amb un color depenent del valor numèric enregistrat. Un exemple d'un mapa d'aplicació seria el mapa que es podria obtenir d'un polvoritzador amb la dosi de producte fitosanitari aplicat a cada punt del camp.

No confondre el mapa d'aplicació (as-applied map) amb el mapa de prescripció (prescription map). El segon és el mapa del que ha de fer l'equip al camp i el primer és el mapa del que realment ha fet l'equip una vegada enllestida la tasca. Evidentment, com més semblants siguin, millor, però hi pot haver discrepàncies que poden respondre a motius molt diversos.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Prescription map.

Un mapa de prescripció és un mapa de superfície (o ràster) d'un camp o parcel·la en el que es delimiten zones diferents en les que s'hi realitzarà un maneig variable específic adaptat a les característiques de cada lloc. Per exemple, es poden fer mapes de prescripció de sembra, de fertilització, de reg o d'aplicació de productes fitosanitari, entre d'altres, on en cada zona hi ha assignada una dosi o actuació diferents d'alguns dels recursos esmentats.

A la figura es pot observar un mapa de prescripció per a l'aplicació de productes fitosanitaris de forma variable d'acord amb les dimensions de la vegetació. La parcel·la en qüestió es va classificar en 3 classes diferents: baix vigor, vigor mig i alt vigor.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Yield map.

Un mapa de rendiment o de collita és un mapa ràster o de superfície que representa la distribució espacial del rendiment d'un cultiu. Aquest tipus de mapes es generen, normalment, amb els anomenats monitors de rendiment o collita.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

Un Mapa ràster o Capa Ràster és una forma de representació de la informació geogràfica en la qual l'espai geogràfic es divideix en una matriu de cel·les (o píxels) organitzades en files i columnes (o una quadrícula). Cadascuna d'aquestes cel·les conté un valor que representa el valor d'una variable territorial per aquell espai, com per exemple l'elevació, el grau del pendent, la temperatura, o altres variables per a les quals es pot mesurar un valor per a cada punt de l'espai. Les capes ràsters s'enmagatzemen amb el mateix tipus de format que les fotografies digitals, imatges de satèl·lit, imatges digitals o fins i tot mapes escanejats.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

Un Mapa Vectorial o Capa Vectorial és un mode de representar objectes espacials (que tenen representació en l'espai geomètric) en un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG). Els objectes es representen segons tres tipus d'elements geomètrics elementals: punts, línies i polígons. A més, aquests objectes tenen atributs, que consisteix en text o informació numèrica que descriu els descriu. Un exemple de format de capa vectorial son els anomenats fitxers de formes o Shapefiles (ESRI). Es tracta d'un format vectorial no topològic composat de tres tipus d'arxius: el fitxer de formes, un fitxer índex i un fitxer que enmagatzema la informació descriptiva en forma d'una taula (d'atributs).

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Yield monitor.

Sistema embarcat en un equip de recol·lecció que recull dades del rendimient i les georeferencia de forma contínua a partir de les quals es pot generar un mapa de rendiment o de collita.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Crop monitoring.

El monitoratge de cultius consisteix en fer observacions visuals o prendre mesures dels cultius amb sensors per tal de monitorar el seu estat i avaluar la seva variabilitat espacial dins d'un camp o parcel·la.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

L'NDVI és la sigla anglesa per a referir-se a l'índex radiomètric de vegetació Normalised Difference Vegetation Index, en català, índex de la diferència normalitzada. Aquest índex es calcula a partir de la següent expressió, en la que NIR indica la reflexió de la llum de l'infraroig proper (aprox. 750 nm) i Red indica la reflexió de la llum vermella (aprox. 650 nm) per part del cultiu o objecte o superfície mesurada.

Aquest rati varia entre -1 i 1 i, en plantes, valors pròxims a 1 indiquen que les plantes tenen una alta capacitat fotosintètica, és a dir, són plantes que absorbeixen molta llum vermella per a realitzar la fotosíntesi i reflecteixen molta llum infraroja per a evitar el sobreescalfament. Així, aquest índex se sol utilitzar a per tenir una idea de l'estat de les plantes i de la variabilitat de les plantes en una mateixa parcel·la.

L'índex NDVI es pot obtenir directament o indirecta amb diversos sensors que poden proporcionar mesures puntuals o bé mesures en una matriu de píxels d'una imatge. Els sensors que donen el valor de NDVI directament disposen d'un microprocessador intern que fa el càlcul a partir de les mesures de reflexió de la llum en les dos longituds d'ona. Si no disposen d'un processador intern, haurà de ser l'usuari que faci els càlcul per cada valor o píxel enregistrat. El càlcul es pot realitzar amb programes informàtics diversos, essent els SIG els més habitualment emprats. També hi ha pàgines o plataformes web que faciliten aquesta informació. Una d'elles és a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya: veure imatges aèries i de satèl·lit/NDVI.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

NMEA és la sigla anglesa per a referir-se a la National Marine Electronics Asociation. Aquesta sigla es fa servir informalment per a referir-se a NMEA 0183, que és un protocol de comunicacions desenvolupat per aquesta associació per a estandarditzar l'intercanvi de dades entre receptors GNSS (i altres) i altres equips. Aquest protocol intercanvia text codificat segons el codi ASCII de forma unidireccional, del receptor GNSS als aparells externs. El text s'estructura en missatges o frases o sentències amb continguts diferents i s'elaboren i són enviades periòdicament pel receptor a la freqüència que s'hagi dissenyat o configurat (1 o més vegades per segon).

Totes les sentències comencen amb els caràcters $G. El tercer caràcter depèn de quin sistema GNSS fa servir el receptor. Així $GP serà l'inici quan es fa servir el sistema GPS, $GL quan es fa servir el GLONASS i $GN quan es fan servir diversos sistemes per a determinar les coordenades. Algunes sentències són específiques per a cada sistema i es repetiran per a cadascun d'ells. Els 3 caràcters següents determinen el contingut de la sentència.

Algunes de les més habituals són les següents:

• $GXGGA: conté hora, coordenades geogràfiques, qualitat de les coordenades, nombre de satèl·lits , DOP i altitud.
• $GXRMC: conté hora, coordenades geogràfiques, velocitat en nusos, data i variació magnètica.
• $GXVTG: conté rumb respecte el nord geogràfic i nord magnètic, velocitat en nusos, velocitat en km/h i tipus de coordenada (sense correcció, correcció diferencial, estimada, manual, simulada o no vàlida).

Els camps de dades estan separats per comes i no tots els receptors poden generar totes les sentències. Això dependrà de cada fabricant i model.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, sobre la marxa.

Indica la manera de fer d'alguns sistemes d'adquisició de dades o d'actuació que realitzen la captura de dades o bé l'aplicació d'un determinat recurs sobre la marxa, a mesura que van avançant i sense haver d'aturar-se. També hi ha sistemes que realitzen tot el cicle de l'Agricultura de Precisió sobre la marxa, és a dir, fan l'adquisició de sensors, processen per a extreure informació, prenen una decisió i la duen a terme en només uns mil·lisegons, pràcticament en temps real. És el que es coneix com a Agricultura de Precisió en temps real.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Precision Crop Protection.

La polvorització de precisió o variable inclou totes aquelles tècniques i tecnologies que permeten dur a terme aplicacions de productes fitosanitaris amb dosificació variable per tal d'ajustar les dosis aplicades a les necessitats específiques del cultiu o la plaga o malaltia a tractar. Així, la polvorització de precisió inclou el disseny de tractaments no uniformes així com les tecnologies embarcades als polvoritzadors per a fer-los possible, ja sigui en base a mapes o en base a sensors que treballin en temps real.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Classes potencials de maneig.

Les Classes potencials de maneig són el nombre de classes diferents que es poden o es volen diferenciar a l'hora de dur a terme un determinat maneig agronòmic. Per exemple, en el moment de dissenyar una aplicació de fertilitzant en base a un esquema d'aplicació variable, l'agricultor/a haurà de decidir quantes dosis diferents voldrà aplicar. En cas d'aplicar una única dosi indicaria que s'opta per un maneig uniforme, és a dir, una sola dosi per a tota la parcel·la. Altrament, es pot optar per 2 o 3 dosis de fertilitzant diferents. Si es disposa d'equips convencionals, no és massa pràctic utilitzar més de 3 classes de maneig. En canvi, si es disposa d'un equip amb tecnologies de dosificació variable, el nombre de classes potencials de maneig pot ser més elevat.

Cal no confondre les classes potencials de maneig amb les zones potencials de maneig. En una mateixa parcel·la s'hi poden identificar 2 o 3 classes potencials de maneig però les zones de maneig poden ser 2, 3 o moltes més. Si es disposa d'un equip convencional per a dur a terme l'operació, no és convenient utilitzar més de 3 classes de maneig. Tanmateix, si és disposa d'un equip amb tecnologies de dosificació variable, es poden fer servir més de 3 classe.

Una vegada definides les classes potencials, és important revisar la seva conveniència i les dimensions de les zones finals. Si el nombre de classes potencials de maneig fa que les zones de maneig siguin massa petites o que la seva amplada o llargada sigui inferior a la resolució de l'equip d'aplicació (amplada o llargada mínima de modificació de dosi) serà convenient reduir-ne el seu nombre.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Zones potencials de maneig.

Les Zones potencials de maneig són les zones dins del camp o parcel·la que tenen unes característiques similars o bé del sòl o bé del cultiu o bé d'altres paràmetres en la que es durà a terme un maneig especific, diferent del que es farà en altres zones del mateix camp. Si una determinada parcel·la és suficientment variable, és possible que s'hi puguin delimintar diverses zones de maneig. Realitzar tractaments en base a zones de maneig implica realitzar un maneig variable de la parcel·la donat que a cada zona es realitzarà una acció o s'hi aplicarà una dosi diferent. Tanmateix, una vegada generades les zones potencials de maneig, les dimensions de les zones resultants es revisaran per tal que s'adecuïn a l'equip que finalment farà l'aplicació. Per exemple, no té sentit fer zones més estretes que l'amplada de treball de l'equip o bé de les seves seccions o unitats mínimes de control.

Cal no confondre les zones de maneig potencial amb les classes de maneig potencial. En una mateixa parcel·la s'hi poden identificar 2 o 3 classes potencials de maneig però les zones de maneig on s'hi apliquen aquestes 2 o 3 classes poden ser 2, 3 o moltes més.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Agricultura de Precisió.

Segons la Societat Internacional d'Agricultura de Precisió - ISPA, l’Agricultura de Precisió és una estratègia de gestió que recull, processa i analitza dades temporals, espacials i individuals i les combina amb altres informacions per a recolzar les decisions de maneig d’acord amb la variabilitat estimada, i així millorar l’eficiència en l’ús de recursos, la productivitat, la qualitat, la rendibilitat i la sostenibilitat de la producció agrícola.

Una definició més reduïda, igualment oficial, és la següent: l’Agricultura de Precisió és una estratègia de gestió que considera la variabilitat temporal i espacial per a millorar la sostenibilitat de la producció agrícola.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Mapa de prescripció.

Un Mapa de prescripció és un mapa de superfície (o ràster) d'un camp o parcel·la en el que es delimiten zones diferents en les que s'hi realitzarà un maneig variable específic adaptat a les característiques de cada lloc. Per exemple, es poden fer mapes de prescripció de sembra, de fertilització, de reg o d'aplicació de productes fitosanitari, entre d'altres, on en cada zona hi ha assignada una dosi o actuació diferents d'alguns dels recursos esmentats.

A la figura es pot observar un mapa de prescripció per a l'aplicació de productes fitosanitaris de forma variable d'acord amb les dimensions de la vegetació. La parcel·la en qüestió es va classificar en 3 classes diferents: baix vigor, vigor mig i alt vigor.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Detecció próxima o propera .

La Detecció próxima o propera consisteix utilitzar sensors per a obtenir mesures amb contacte amb l'objectiu, ja sigui el cultiu, el sòl o algun altre element. Tanmateix, en Agricultura de Precisió hi ha la convenció que si un sensor o la plataforma on està embarcat està en contacte amb el terra es considera detecció próxima o propera mentre que si el sensor o plataforma no està en contacte amb el terra es considera detecció remota.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Fructicultura de Precisió.

La Fructicultura de Precisió consisteix en aplicar l'estratègia de l'Agricultura de Precisió a la fructicultura.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

QZSS és la sigla anglesa per a Quasi-Zenith Satellite System. En català, QZSS vol dir Sistema Satel·litari Quasi-Zenital. QZSS és, per tant, un sistema que desplega satèl·lits a la zona del Japó de manera que la seva posició sempre és quasi zenital, fet que millora la posició relativa dels satèl·lits en el moment de fer la trilateració i, per tant, la DOP de les coordenades.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Mapa ràster.

Un Mapa ràster o Capa Ràster és una forma de representació de la informació geogràfica en la qual l'espai geogràfic es divideix en una matriu de cel·les (o píxels) organitzades en files i columnes (o una quadrícula). Cadascuna d'aquestes cel·les conté un valor que representa el valor d'una variable territorial per aquell espai, com per exemple l'elevació, el grau del pendent, la temperatura, o altres variables per a les quals es pot mesurar un valor per a cada punt de l'espai. Les capes ràsters s'enmagatzemen amb el mateix tipus de format que les fotografies digitals, imatges de satèl·lit, imatges digitals o fins i tot mapes escanejats.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Agricultura de Precisió en temps real.

L'Agricultura de Precisió en temps real, és una manera de dur a terme algunes de les operacions de l'Agricultura de Precisió. Tècnicament, per a dur a terme aquesta pràctica no és necessari disposar d'un receptor SSNG. Tanmateix, és recomanable disposar-ne per tal de georeferenciar els paràmetres de treball per tal d'obtenir un mapa d'aplicació a posteriori.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Teledetecció.

Ciència i tecnologies emprades per a observar i mesurar la resposta dels cultius o altres elements quan s'exposen a radiacions electromagnètiques diverses mitjançant tècniques radiomètriques. Habitualment, en Agricultura de Precisió, les radiacions mesurades solen estar en la regió visible, en la dels infrarojos i en altres regions de l'espectre electromagnètic.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

RTK és la sigla anglesa emprada per a referir-se a Real-Time Kinematics, un sistema terrestre (GBAS) per a millorar l'exactitud de les coordenades obtingudes amb un receptors. De fet, la correcció RTK és la més precisa i exacta de les que es poden obtenir en Agricultura de Precisió. Originalment, el sistema consisteix en un receptor GNSS mòbil, anomenat Rover, que realitza la trilateració aplicant un missatge de correcció generat per un segon receptor estàtic, anomenat Base, situat prop seu en un punt de coordenades conegudes (< 40 km). La base també calcula les seves coordenades per trilateració i les compara amb les coordenades reals conegudes. És per això que pot determinar l'error comès en l'estimació de les distàncies als diferents satèl·lits (anomenades pseudo-distàncies) i generar un missatge per a corregir-lo. Aquest missatge de correcció s'envia al Rover mitjançant un enllaç de ràdio.  En aquest cas, l'usuari és propietari dels dos receptors (Rover i Base) i del sistema de comunicacions. I com més a prop del Rover pugui estacionar la Base, més exactes seran les coordenades obtingudes.

Alternativament, la base es pot substituir per una xarxa de bases situades en un territori ampli i l'enllaç via ràdio per a rebre els missatges de correcció es pot substituir per una connexió de dades a internet (GPRS). En aquest cas la base pot ser que estigui més allunyada del Rover i la correcció generada acostuma a tenir en compte les bases més properes. En aquest cas, l'usuari només ha d'adquirir un sol receptor i un mòdem GPRS per tal de rebre les correccions. El servei de correcció pot ser privat o públic. A Catalunya, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ofereix aquest servei sense cost d'utilització a través de la seva xarxa CatNet.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Sistema de Correcció Basat en Satèl·lits.

Els sistemes de correcció de coordenades poden ser terrestres o satel·litaris. El tipus de correcció depèn, bàsicament, del canal de comunicació a través del qual es lliuren els paràmetres o missatges de correcció al receptor que l'ha d'aplicar. Així, els Sistemes de Correcció Basats en Satèl·lits fan servir senyals de ràdio emesos per satèl·lits per a transmetre aquestes dades.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

Els sensors actius són tots aquells sensors que emeten la seva pròpia energia sobre l'objecte a mesurar, en Agricultura de Precisió normalment el cultiu, i mesuren i quantifiquen l'energia que els retorna reflectida. Així, els ràdars o els sensors basats en LiDAR són sensors actius ja que emeten ones de ràdio o polsos de llum i quantifiquen l'energia que retorna al sensor.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

Els sensors passius són tots aquells sensors que no emeten energia de cap tipus (llum o ones de ràdio) sinó que mesuren i quantifiquen l'energia que reflecteixen els objectes mesurats a partir d'una font d'energia tercera. Així, els sensors embarcats en satèl·lits que mesuren la llum solar reflectida per la superfície terrestre en diferents bandes espectrals són sensors passiu.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, GIS.

SIG és la sigla per a designar els Sistemes d'Informació Geogràfica (en anglès, Geographic Information Systems). Els SIG són programes informàtics pensats i preparats per a visualitzar, editar i processar dades espacials, és a dir, dades que contenen informació sobre la seva localització, les seves coordenades.

Els SIG poden gestionar diferents formats de dades que es visualitzaran en capes d'informació diferents. Les capes que poden contenir dades de superfície (o ràster), com poden ser les imatges obtingudes per teledetecció, o dades vectorials. Aquestes últimes, les vectorials, poden consistir en punts, línies o polígons i cada tipus ha d'estar en capes diferents.

Els processos que es poden executar dins d'un SIG són diversos i van des de l'edició i processament de paràmetres geomètrics fins a l'anàlisi estadística de les diferents capes.

A la figura següent hi ha un exemple de la interfície d'un SIG de programari obert, el QGIS.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Maneig específic localitzat.

El Maneig específic localitzat consisteix en dissenyar i dur a terme un maneig agronòmic diferenciat en cada lloc o zona del camp després d'haver analitzar la variabilitat del cultiu o del sòl. Aquest maneig agronòmic pot estar relacionat amb el cultiu, el sòl, les males herbes, el reg, la fertilització, etc.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Decision Support System (DSS).

Un Sistema d'Ajuda a la Decisió és un programa informàtic o un algoritme o una aplicació que fa una recomanació de maneig agronòmic o de tipus econòmic a partir de les dades introduïdes per l'usuari. Aquesta recomanació pot ser des d'una dosi d'un determinat recurs agrícola a un moment òptim per a realitzar una operació, entre moltes altres possibilitats. Aquest sistemes acostumen a ser el resultats de models agroeconòmics desenvolupats en investigacions i que permeten als usuaris prendre decisions basades en resultats empírics i/o simulacions fruits de recerques prèvies.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, on-the-go.

Sobre la marxa indica la manera de fer d'alguns sistemes d'adquisició de dades o d'actuació que realitzen la captura de dades o bé l'aplicació d'un determinat recurs sobre la marxa, a mesura que van avançant i sense haver d'aturar-se. També hi ha sistemes que realitzen tot el cicle de l'Agricultura de Precisió sobre la marxa, és a dir, fan l'adquisició de sensors, processen per a extreure informació, prenen una decisió i la duen a terme en només uns mil·lisegons, pràcticament en temps real. És el que es coneix com a Agricultura de Precisió en temps real.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, GNSS.

SSNG és la sigla de Sistema Satel·litari de Navegació Global, en anglès Global Navigation Satellite System (d'aquí la sigla GNSS). SSNG és el terme genèric per a denominar tots aquell sistemes basats en satèl·lits que permeten determinar les coordenades d'un punt o navegar d'un punt a un altre de manera global, és a dir, a qualsevol lloc del planeta. Els SSNG consten d'un subsistema o segment espacial (els satèl·lits), d'un segment de control (tota aquella infraestructura que fa que el SSNG funcioni correctament) i un segment d'usuaris.

Actualment, hi ha 4 SSNG:

• El sistema GPS (Global Positioning Systema) americà, d'origen militar. Fou el primer dels SSNG desenvolupats (primers satèl·lits llençats el 1978) i, durant molt anys, l'únic accessible per la població occidental. D'aquí que moltes vegades es faci servir, inadequadament, en lloc del terme general SSNG.
• El sistema GLONASS (Global'naya Navigatsionnaya Sputnikovaya Sistema) rus, també d'origen militar. Fou el segon dels sistemes SSNG desenvolupats (primers satèl·lits llençats el 1982).
• El sistema BEIDOU xinès, també d'origen militar. Els primers satèl·lits es van posar en òrbita l'any 2000.
• El sistema GALILEO europeu, que és l'únic que és completament civil. Els primers satèl·lits es van posar en òrbita l'any 2005.

Els aparells que es van servir per a determinar les coordenades s'anomenen receptors i, actualment, són compatibles amb diversos o tots quatre SSNG disponibles. Així, quan es fa referència als aparells, cal evitar anomenar-los amb el nom del sistema complet (tinc un GPS o he trobat el punt amb un GPS). Es recomana fer servir la paraula receptor i emprar el terme genèric SSNG (les coordenades han estat determinades mitjançant un receptor SSNG o GNSS).

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Variable-Rate Technologies (VRT).

Les Tecnologies de dosificació o actuació variable són totes aquelles tecnologies embarcades en equips que permeten que la dosificació d'un recurs variï de manera contínua per tal d'aconseguir una distribució espacial variable del recurs. Les tecnologies de dosificació variable inclouen els següents components:

• Receptor SSNG/GNSS: equip que determina les coordenades de l'equip agrícola on estigui embarcat per a determinar-ne la seva posició.
• Sensors: dispositius que mesuren els paràmetres de treball de l'equip per a determinar-ne l'estat o bé el seus valors de funcionament.
• Actuadors: dispositius que actuen sobre l'equip modificants els seus paràmetres de treball.
• Controladors: dispositius electrònics que adquireixen les dades subministrades pel receptor SSNG i pels sensors, apliquen els algoritmes carregats a la seva memòria i decideixen els senyals de control que s'han d'enviar als actuadors per a aconseguir la dosi desitjada a cada punt o zona del camp.

La variació espacial de les dosis aplicades respon o bé a un mapa de prescripció prèviament elaborat i carregat al controlador de l'equip (en el que s'anomena Agricultura de Precisió basada en mapes) o bé a les decisions que un controlador pren sobre la marxa a partir de les lectures dels sensors (en el que s'anomena Agricultura de Precisió en temps real).

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Remote Sensing.

Ciència i tecnologies emprades per a observar i mesurar la resposta dels cultius o altres elements quan s'exposen a radiacions electromagnètiques diverses mitjançant tècniques radiomètriques. Habitualment, en Agricultura de Precisió, les radiacions mesurades solen estar en la regió visible, en la dels infrarojos i en altres regions de l'espectre electromagnètic.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

UAV és la sigla anglesa per a referir-se als Unmanned Aerial Vehicles, en català, Vehicles Aeris no Tripulats. Habitualment, també es fa servir el terme Dron.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

UAS és la sigla anglesa per a referir-se als Unmanned Aerial/Aircraft Systems, en català, Sistemes Aeris no Tripulats. Aquest terme és una mica més ampli que UAV donat que es tracta d'un sistema que inclou el dron (el vehicle o UAV) però també inclou el dispositiu de control terrestre i les comunicacions entre ells.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

UTM és la sigla anglesa per a referir-se a la projecció cartogràfica Universal Transverse Mercator. Tanmateix, quan es troba a continuació d'unes coordenades, indica un sistema de coordenades projectades (X,Y) universal. Les coordenades s'expressen en metres dins d'una quadrícula regular que divideix la superfície terrestre en files i columnes.

Autoria: Domini públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=1601744

Catalunya, per exemple, es troba a la zona 31T i això cal referir-ho quan se citin les coordenades, a més a més de les unitats de les coordenades i el datum. De manera general, la coordenada X varia entre 250.000 m i 750.000 m en cadascuna de les zones. La coordenada Y és la distància del punt a l'equador, en l'hemisferi nord, o bé la distància al pol sud, a l'hemisferi sud. Així, la manera correcta de citar les coordenades de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida és la següent:

X = 299 839 m   Y = 4 611 328 m         UTM 31T ETRS89

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Tecnologies de dosificació o actuació variable.

Les Tecnologies de dosificació variable són totes aquelles tecnologies embarcades en equips que permeten que la dosificació d'un recurs variï de manera contínua per tal d'aconseguir una distribució espacial variable del recurs. Les tecnologies de dosificació variable inclouen els següents components:

• Receptor SSNG/GNSS: equip que determina les coordenades de l'equip agrícola on estigui embarcat per a determinar-ne la seva posició.
• Sensors: dispositius que mesuren els paràmetres de treball de l'equip per a determinar-ne l'estat o bé el seus valors de funcionament.
• Actuadors: dispositius que actuen sobre l'equip modificants els seus paràmetres de treball.
• Controladors: dispositius electrònics que adquireixen les dades subministrades pel receptor SSNG i pels sensors, apliquen els algoritmes carregats a la seva memòria i decideixen els senyals de control que s'han d'enviar als actuadors per a aconseguir la dosi desitjada a cada punt o zona del camp.

La variació espacial de les dosis aplicades respon o bé a un mapa de prescripció prèviament elaborat i carregat al controlador de l'equip (en el que s'anomena Agricultura de Precisió basada en mapes) o bé a les decisions que un controlador pren sobre la marxa a partir de les lectures dels sensors (en el que s'anomena Agricultura de Precisió en temps real).

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

Un Mapa Vectorial o Capa Vectorial és un mode de representar objectes espacials (que tenen representació en l'espai geomètric) en un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG). Els objectes es representen segons tres tipus d'elements geomètrics elementals: punts, línies i polígons. A més, aquests objectes tenen atributs, que consisteix en text o informació numèrica que descriu els descriu. Un exemple de format de capa vectorial son els anomenats fitxers de formes o Shapefiles (ESRI). Es tracta d'un format vectorial no topològic composat de tres tipus d'arxius: el fitxer de formes, un fitxer índex i un fitxer que enmagatzema la informació descriptiva en forma d'una taula (d'atributs).

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Precision viticulture.

La Viticultura de Precisió consisteix en aplicar l'estratègia de l'Agricultura de Precisió a la viticultura.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

El WGS84 és un sistema geodèsic de referència tridimensional global establert com a estàndard per a la georeferenciació de coordenades obtingudes amb el sistema GPS i, per extensió, amb altres sistemes SSNG.

Veure també entrada Coordenades.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Mapa de rendiment o de collita.

Un mapa de rendiment o de collita és un mapa ràster o de superfície que representa la distribució espacial del rendiment d'un cultiu. Aquest tipus de mapes es generen, normalment, amb els anomenats monitors de rendiment o collita.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En català, Monitor de collita.

Sistema embarcat en un equip de recol·lecció que recull dades del rendimient i les georeferencia de forma contínua a partir de les quals es pot generar un mapa de rendiment o de collita.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Management zone.

Una zona de maneig és una zona dins del camp o parcel·la que té unes característiques similars o bé del sòl o bé del cultiu o bé d'altres paràmetres en la que es durà a terme un maneig especific, diferent del que es farà en altres zones del mateix camp. Si una determinada parcel·la és suficientment variable, és possible que s'hi puguin delimintar diverses zones de maneig. Realitzar tractaments en base a zones de maneig implica realitzar un maneig variable de la parcel·la donat que a cada zona es realitzarà una acció o s'hi aplicarà una dosi diferent.

Cal no confondre les zones de maneig amb les classes de maneig . En una mateixa parcel·la s'hi poden identificar 2 o 3 classes potencials de maneig però les classes de maneig poden ser 2, 3 o moltes més. A la següent figura, per exemple, s'hi observa una parcel·la que s'ha classificat en 3 classes de maneig (alt, mig i baix vigor) però on s'hi poden apreciar diverses zones de maneig (hi ha diverses zones vermelles, unes quantes de verdes i unes altres de taronja).

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)

En anglès, Potencial management zones.

Les Zones potencials de maneig són les zones dins del camp o parcel·la que tenen unes característiques similars o bé del sòl o bé del cultiu o bé d'altres paràmetres en la que es durà a terme un maneig especific, diferent del que es farà en altres zones del mateix camp. Si una determinada parcel·la és suficientment variable, és possible que s'hi puguin delimintar diverses zones de maneig. Realitzar tractaments en base a zones de maneig implica realitzar un maneig variable de la parcel·la donat que a cada zona es realitzarà una acció o s'hi aplicarà una dosi diferent. Tanmateix, una vegada generades les zones potencials de maneig, les dimensions de les zones resultants es revisaran per tal que s'adecuïn a l'equip que finalment farà l'aplicació. Per exemple, no té sentit fer zones més estretes que l'amplada de treball de l'equip o bé de les seves seccions o unitats mínimes de control.

Cal no confondre les zones de maneig potencial amb les classes de maneig potencial. En una mateixa parcel·la s'hi poden identificar 2 o 3 classes potencials de maneig però les zones de maneig on s'hi apliquen aquestes 2 o 3 classes poden ser 2, 3 o moltes més.

Repositori Digital d'Agricultura de Precisió - www.grap.udl.cat/ca/repositori
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió - GRAP
Universitat de Lleida / Agrotecnio-CERCA Center

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
(CC BY-NC-SA 4.0)