2.2 Digitalització i anàlisi “big-data” en granges porcines

Participants: J. Pomar, V. López 

Mentre que els sistemes ramaders tradicionals s'han basat a combinar l'experiència, les dades passades i les observacions a simple vista per produir carn, la ramaderia digital es recolza en les dades obtingudes en temps real, de manera que aquestes dades s'han convertit en una peça clau en la producció. Aquestes dades, que poden tenir un origen divers (robots automàtics d'alimentació, estacions climàtiques, càmeres, etc.), han de ser registrades i processades per obtenir informació de gran qualitat. Amb aquesta informació és possible trobar patrons capaços de fer prediccions mitjançant determinades tècniques i metodologies per tal de minimitzar riscos, optimitzar la producció i crear un valor afegit al producte.

Les tecnologies intel·ligents emergents i el tractament del Big Data ofereixen als ramaders – i a altres actors involucrats a la cadena de subministrament i producció – l'oportunitat d'accedir a gran quantitat d'informació i atorguen la possibilitat d'actuar en funció del que s'ha observat en temps real . Aquesta nova manera de procedir, més ràpida i precisa, canvia la manera com es practica la ramaderia i afecta també totes les organitzacions que hi estan relacionades.

El registre de dades mesurades en temps real i que es realitza de forma automatitzada, està guanyant impuls i té un gran potencial per millorar tant la qualitat del producte com les pràctiques de gestió, el benestar, el desenvolupament sostenible i/o la salut animal , la qual cosa beneficia indubtablement en la salut humana.

Integració digital i gestió de dades multiorigen 

L'ús i l'anàlisi de les dades poden millorar significativament l'eficiència, la qualitat i la productivitat de la producció, així com també altres factors enfocats a l'àmbit comercial (com poden ser les vendes, l'emmagatzematge, etc.).

Els sistemes que utilitzen aquests tipus de dades adquireixen una dimensió cibernètica i els obtenen de dispositius i aplicacions dissenyades per recopilar-los i analitzar-los. Tenint present que en els sistemes tradicionals només hi ha hagut dues dimensions, 1) la social, que fa referència a la xarxa d'actors implicats en el sistema productiu (ramaders, proveïdors de matèries primeres, proveïdors de serveis, consumidors, etc.) i, 2) la física, que inclou tots els elements tangibles de l'explotació (màquines, edificis, capital animal), avui dia cal actualitzar l'enfocament a l'àmbit ramader incorporant aquesta dimensió digital, la qual pot suposar un canvi de paradigma en el futur de la gestió ramadera.

La digitalització ramadera condueix a l'aparició de nous actors capaços de desenvolupar i oferir nous productes o serveis (equips intel·ligents, sistemes de programari i maquinari i anàlisi de dades). Així, s'ha aconseguit un progrés considerable en l'ús d'eines per monitoritzar i recopilar informació automàticament i rutinàriament dels animals d'una manera menys laboriosa. No obstant això, la quantitat creixent i complexitat de les dades generades per les plataformes de registre totalment automatitzades plantegen desafiaments per a una correcta implementació en l'anomenada ramaderia de precisió.

I és que les noves tecnologies ens permeten recopilar cada cop més dades a un cost d'adquisició decreixent, però aquestes macrodades sovint no són dades netes: poden contenir observacions faltants, desordenades, amb dades confuses o valors atípics. Per tant, és possible que calgui editar aquesta informació perquè sigui realment útil per a l'usuari final.

A més, la integració de dades productives (consum diari de l'animal, pes mesurat diari) amb les dades biològiques de l'animal (temperatura, moviment), i juntament amb la informació sobre comportament (jerarquia de l'animal al grup) així com amb dades econòmiques (cost del pinso i transport, cost d’oportunitat) hauria de ser l’objectiu final en el sistema de maneig de l’explotació.

En aquesta sublínia es desenvolupen eines que permetin integrar tota aquesta informació dispersa, generada pels diferents components a l'explotació, per tal de donar resposta a les necessitats del ramader.

Supervisió automàtica de l'animal   

Un desafiament important en el monitoratge del benestar animal és que la majoria dels mètodes de supervisió disponibles consumeixen molt de temps, requereixen molta mà d’obra i són costosos. Els ramaders sovint es basen en les pròpies observacions, o en les observacions del treballador de suport, per detectar problemes de salut i benestar. Fins i tot el personal ben entrenat pot passar per alt situacions on els animals estan en un estat crític. El seguiment en temps real de la evolució de l’animal i el seu entorn hauria de tenir un impacte directe en la productivitat de l’animal i un millor ús dels recursos utilitzats. Sensors no invasius com els termòmetres, acceleròmetres, micròfons i cambres tèrmiques d'infrarojos, complementen la informació obtinguda mitjançant les variables mesurades directament sobre l'animal, que poden ser el consum, mitjançat mesures volumètriques del pinso subministrat, i el pes diari, mitjançant bàscules per pesar a l’animal.

La digitalització dels processos relacionats amb l'evolució dels animals, la recopilació d'informació i generació de bases de dades, el desenvolupament i el perfeccionament ràpid d'algoritmes i models digitals proporcionen una visualització digital objectiva, completa i eficient de l'animal.

Aquesta Sublínia estudia els patrons observats sobre la base de la monitorització contínua dels animals, durant la fase d'engreix. Aquesta informació pot ajudar a millorar la salut, el benestar, el rendiment de l'animal així com la càrrega ambiental que es produeix.

Detecció primerenca d’incidències sanitàries i de benestar 

Les tecnologies basades en PLF utilitzen principis d'enginyeria de processos que permet als ramaders monitoritzar grans poblacions d'animals amb l'objectiu de millorar la salut i el benestar animal mitjançant la detecció de problemes i fins i tot la seva anticipació basant-se en dades prèvies permetent millorar la salut i controlant que l'entorn sigui satisfactori, ja que podria afectar el seu benestar. La consecució d‘aquests aspectes permet reduir els problemes de seguretat alimentària i maximitzar l’ús eficient dels recursos.

Un problema important per als propers anys és el monitoratge continu de la salut dels animals dins dels grans grups d’animals. Alguns dels desafiaments actuals són la detecció i la contenció d'infeccions en grups grans, així com la reducció de l'ús d'antibiòtics.

Com que la seguretat i la qualitat dels productes alimentaris s'ha de garantir en tot moment, el benestar animal és un altre dels aspectes importants per a la salut animal. Cal tenir present que un animal pot semblar molt feliç mentre pot ser portador d'una infecció, virus o bacteri. La importància del benestar animal queda demostrada per la Llei de Sanitat Animal a la UE (Comissió Europea, 2016).